Voluntaris catalans del primer regiment de marxa de la Legió Estrangera (fo

Un conflicte diplomàtic ha estat a punt deixar en l’aire la participació de la Generalitat en la commemoració del centenari de la batalla del Somme. Aquesta fou una de les batalles més dures i mortíferes de la Primera Guerra Mundial: un conjunt de gairebé dos mil voluntaris catalans –integrats en el primer regiment de marxa de la Legió Estrangera– van participar en l’ofensiva sobre el poble de Belloy-en-Santerre (1916).

Encapçalats per Camil Campanyà, els catalans lluitaven enarborant la bandera estelada i amb l’esperança que una victòria aliada facilitaria la independència del Principat. Wilson Woodrow, president dels Estats Units, era un gran defensor del dret d’autodeterminació dels pobles. Els combatents veien França com el símbol de la llibertat que desitjaven. I no tan sols els catalans. El contingent de txecs i eslovacs de la Legió Estrangera tenia un anhel similar: desfer-se del jou de l’imperi Austro-hongarès.

L’ofensiva va deixar Belloy-en-Santerre reduït a poc més que ruïnes i pols. Un cop silenciades les armes i, com a homenatge als catalans que havien perdut la vida, la Mancomunitat de Catalunya i la ciutat de Barcelona van contribuir a reconstruir la ciutat. Concretament, van finançar el nou ajuntament, l’església i el memorial als caiguts. Els principals carrers del poble, com a agraïment, s’anomenen rue de la Catalogne i rue de Barcelone. A la façana de l’ajuntament, a més, hi ha una placa en honor a Camil Campanyà.

Anualment, es ret homenatge els morts a la batalla, però enguany se’n commemora el centenari i s’hi ha organitzat un acte d’honor. Els organitzadors es van posar en contacte amb la delegació de la Generalitat a París perquè el Principat pogués retre homenatge de manera oficial els combatents catalans. El representant de la Generalitat, Martí Anglada, va acceptar-ho de seguida.

De primer, el Ministeri d’Afers Estrangers espanyol va considerar que no era part implicada en l’homenatge i va fer els ulls grossos. L’estat espanyol es va declarar neutral durant la Primera Guerra Mundial. No obstant això, el Ministeri d’Afers Estrangers francès va considerar que la Generalitat no era un actor de primera fila i, per tant, no podia participar en l’homenatge com a representant oficial. Totes les delegacions estrangeres –els Estats Units, República Txeca i Alemanya– hi seran encapçalades pels ambaixadors respectius. En aquest sentit, es va emplaçar la comitiva catalana a unir-se a una delegació presidida per Ramón De Miguel, l’ambaixador espanyol.

La Generalitat, d’una manera contundent, va negar-se a participar-hi. Anglada considera que retre homenatge rere una bandera espanyola ‘seria un antihomenatge’ per a tots aquells qui ‘van morir amb total generositat’. De tota manera, critica la decisió del ministeri francès per manca de ‘flexibilitat’ i ‘consciència política’. I afegeix que un dels convidats, la República Txeca, tampoc no era un estat independent durant la batalla de Somme.

En vista de la negativa catalana, els batlles del Somme van pressionar perquè s’acceptés la presència de la Generalitat i s’evités, així, que la commemoració quedés coixa. A més, la Legió Estrangera, un dels organitzadors de l’acte, ‘sempre ha estat molt agraïda’ amb el Principat, segons Anglada. I puntualitza: ‘La situació no era gens còmoda per a l’ambaixada espanyola.’

Durant setmanes es va negociar per trobar una solució. ‘Va ser complicat’, assegura Anglada. El dia de Sant Joan es va pactar que les delegacions catalana i espanyola –comitiva de perfil baix, sense l’ambaixador– hi assistiran separadament . D’aquesta manera, el conseller del Departament d’Exteriors, Raül Romeva, podrà fer una ofrena floral amb la senyera als voluntaris catalans. Anglada considera que l’acord no és ideal, perquè la Generalitat no assistirà en solitari a l’acte, però almenys és ‘una solució que dignifica els morts’.

La batalla del Somme
Els dies previs a la batalla del Somme, l’aviació britànica va bombardar sense descans les línies alemanyes. La llegenda diu que les explosions eren tan potents i freqüents que se sentien de Londres estant. L’1 de juliol de 1916 els aliats van començar l’ofensiva terrestre perquè creien, erròniament, que les defenses alemanyes no havien resistit el bombardament. L’ofensiva es va enquistar –no es va acabar fins al novembre– i va esdevenir una carnisseria. Anys més tard, alguns soldats alemanys recordaven amb remordiment com era senzill de metrallar els soldats aliats que sortien de les trinxeres. El 4 de juliol, només al poble de Belloy-en-Santerre, van morir nou-cents membres de la legió estrangera; entre ells, cinquanta catalans, Camil Campanyà inclòs.